WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Aquest mapa conceptual conté informació relacionada amb: MAKARENKO, MAKARENKO obra poema pedagògic, MAKARENKO aportacions Makàrenko va fer una interpretació de les idees de Marx i Engels i la va portar al món de la pedagogia, MAKARENKO 1920 creació i direcció d’un centre per a nens i joves que s’havien quedat sense casa (delinqüents) a causa dels desastrosos anys de la revolució: Colònia Gorki. Aconsegueix reeducar-los amb molt d’esforç->éxit!, MAKARENKO vigència • Crítica a les condicions de desigualtat social que es donen a l’educació. • La relació entre l’educació i el treball, ja que s’hauria d’adaptar alguna forma de treball a nens i joves. • Pedagogia antinaturalista. • Aplica una pedagogia exigent per a l’ infant • Utilitza, com ja hem dit, una pedagogia col•lectivista que aniria bé per al món individual que existeix avui en dia. • Ens serveix per conèixer els contrapunts de les diferents pedagogies. • Publicacions amb les quals podem saber per què va ser un gran educador transformant delinqüents en persones reeducades. Ho va fer d’una manera eficaç, alternant els dos grans dots per educar: el carisma i la capacitat per crear un medi educatiu adient. A més, era clar., MAKARENKO neix Ucraïna 1988, MAKARENKO concepte educació Basava la seva educació en la seva ideologia política, el socialisme. Volia que aquells nens que estava educant fossin futurs socialistes productius, es poguessin autogestionar econòmicament i satisfer les seves necessitats bàsiques. El concepte que tenia d’infant era el d’un adult petit. No va utilitzar el joc com a base educativa, sinó que ell aposta pel treball col•lectiu. El procés educatiu basat en la socialització havia d’estar determinat pels mateixos nens i a partir dels valors com l’exigència, la subordinació, respecte, la preocupació i l’ajuda cap als altres. • Imposar la comunitat sobre la individualitat. Es feien activitats com teatre, cors, bandes de música, etc. Els nens, a més, eren educats en un ambient militar per acabar amb la individualitat, tots duien el mateix uniforme. El centre de menors no era una suma d’individus, sinó que era un complex social únic, on tots els educats i educadors podien treballar de manera conjunta, lluitant pel bé de la societat. Teoria de la Col•lectivitat: L’individu isolat, al marge de la societat no té sentit ni valor. Educar és integrar-lo en la societat, educar és socialitzar. Makàrenko considera que l’Estat té l’obligació de dirigir la vida de les persones i que l’educació ha de basar-se en la col•lectivitat. També considera que ha d’haver disciplina i organització i que el càstig s’ha de fer com a exercici de grup. • Autoritat. Makàrenko considerava que per crear aquesta sensació de grup cohesionat era important que els nens complissin unes ordres i seguissin una disciplina, però que a mida que els nens s’anaven reeducant i formaven part de l’assemblea, aquesta autoritat s’havia d’anar perdent. • Pedagogia de treball. Volia una educació comunista on la vida de treball i de l’escola estiguessin vinculades i també on la divisió de treball, tan manual com intel•lectual, entre un grup fos bàsic. Les institucions dirigides per ell no només s’autofinançaven, sinó que produïen excedents que ingressaven a les arques de l’Estat. Makàrenko volia educar individus feliços. Connectava la instrucció amb el treball productiu i cooperatiu. Va afirmar: “El treball és l’instrument que fa possible que l’home es fabriqui ell mateix”. AL SERVEI DE LA NOVA SOCIETAT FRUIT DE LA REVOLUCIÓ RUSSA. El treball era per a Makàrenko l’altra instància educativa imprescindible, però referint-se sempre al treball real, és a dir, aquell realment productiu (activitats verdaderament productives i amb sentit social) i no un artifici amb fins exclusivament formatius o instructius. En les colònies creades per Makàrenko els alumnes treballaven. Dedicaven cinc hores diàries al treball escolar (intel•lectual) i quatre hores al treball productiu (manual). Estaven organitzats en destacaments, formats per deu o quinze colons i cadascú amb el seu cap. • Pedagogia de l’esforç, del cultiu de la força de voluntat, de la màxima exigència a l’aprenent. • Mestratge pedagògic: consisteix en el “saber fer” de l’educador, saber llegir en la cara del nen, saber relacionar-se amb l’educand, saber actuar... • Metodologia basada en el conductisme. • Pedagogia elaborada (per assaig-error) des de la seva pròpia pràctica i sense partir de teories d’altres pedagogs, que segons ell, poc tenien a veure amb el context i la realitat dels nens que intentava educar. Parteix sempre de la realitat, subjectes concrets.