WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Aquest mapa conceptual conté informació relacionada amb: Sobre Veritat i mentida en sentit extramoral, Sobre Veritat i Mentida en sentit extramoral escrit amb moltes metàfores ja que N és molt crític amb els conceptes i el llenguatge racional, científic perquè el considera sotmés a l'engany dels convencionalismes, de la societat i de la cultura. Per contra l'art, la metàfora pot trencar aquests convencionalismes i construir, l'ús del somni i de l'art pels antics grecs a través, per exemple, del mites que ells crearen és una de les causes de l'admiració de N per aquella cultura. En el llenguatge i la ciència, el llenguage actuava com un esclau que havia d'adaptar-se a unes convencions establertes i no en pot escapar ara bé gràcies a l'art, l'ésser humà pot actuar com a senyor, lliure. L'ésser humà pot convertir-se en l'amo de les coses que construeix, i jugar amb els conceptes creant així l'obra d'art, Nietzsche és conscient que usa el llenguatge per a criticar el mateix llenguatge, caient en una contradicció sobre les nostres impressions originàries construïm tot un edifici de conceptes, de metàfores que utilitzem per a relacionar-nos i viure en societat acabem fixant aquests conceptes i n'acabem esdevenint esclaus, oblidant que és una ficció, De la mateixa manera, l'home només vol "la veritat" en tan que comporta conseqüències agradables, és indiferent al coneixement pur (vosaltres en sou el més gran exemple) y està en contra d'aquelles veritat que poden ser perjudicials les paraules són metàfores; el llenguatge no accedeix a la realitat en si, ens porta a un desig de veritat. En aquest moment és quan es fixen de forma obligatòria els noms de les coses, es fixa el que és veritat; i així és com apareix la dualitat veritat/mentida aleshores, mentir és no usar els noms adequadament, no acceptar la convenció social. Aquell qui usa "la mentida" i fa mal a la societat, aquesta l'exclou, deixa de confiar en ell. No per "la mentida", sinó pel perjudici que la mentida aquesta comporta. De la mateixa manera, l'home només vol "la veritat" en tan que comporta conseqüències agradables, és indiferent al coneixement pur (vosaltres en sou el més gran exemple) y està en contra d'aquelles veritat que poden ser perjudicials, el llenguatge i els conceptes ens allunyen de la realitat, que és inabastable vol viure en societat, de manera que necessita un tractat de pau, un pacte social, un acord de convivència, Distingeix: l'home racional de l'home intuïtiu. L'home racional és el científic, és la majoria d'ésser humans que en gran mesura actuem d'acord amb normes, lleis i conceptes convencionalment acceptats com a vàlids per a la nostra societat. Aquest home racional escaracteritza per l'ús de conceptes i regles sense qüestionar-se'n mai l'origen ni la validesa. Davant d'ell, lhome intuïtiu, l'artista, que fa ús de les seves intuïcions, i juga amb aquestes i juga i destrueix i transforma els cocneptes del quals l'home racional es mostrava tan orgullós. per a Nietzsche, els conceptes ´son inferiors a les intuïcions ja que els conceptes es construeixen a partir de les nostres intuïcions originàries, única manera d'acostar-nos a la realitat. Intuïció i abstracciósón enemics naturals, per a Niet. Per això també ho seran l'home intuïtiu i l'home racional. els dos volen dominar la vida. Però l'home racional és definiria per la precisió i la prudència, i la regularitat, característiques fruït d'ún ús repetit i constant dels conceptes, per a dominar la natura, Tot concepte sorgeix de la igualació d'allò desigual Nietzsche és conscient que usa el llenguatge per a criticar el mateix llenguatge, caient en una contradicció, vol viure en societat, de manera que necessita un tractat de pau, un pacte social, un acord de convivència aquest tractat de pau o acord de convivència ens porta a un desig de veritat. En aquest moment és quan es fixen de forma obligatòria els noms de les coses, es fixa el que és veritat; i així és com apareix la dualitat veritat/mentida, les paraules són metàfores; el llenguatge no accedeix a la realitat en si el llenguatge es limita a assenyalar les relacions de les coses amb les persones i per a expressar aquestes relacions utilitza les metàfores !un impuls nerviós extrapolat en una imatge!: primera metàfora La imatge transformada de nou en un so!: segona metàfora. I, en cada pas, un salt des d'una esfera auna altra completament diferent., acabem fixant aquests conceptes i n'acabem esdevenint esclaus, oblidant que és una ficció però ens resistim a creure que són fantasia els nostres conceptes, perquè seria com desfer tots els nostres contes i castells. És d'admirar la nostra capacitat de fer catedrals conceptuals, però no tenen res de veritat, les veritats que hi trobem hi són perquè abans les havíem col.locat, veritats tautològiques. El llenguatge és el resultat d'un procés d'antropomorfitació. Primer definim mamífer, després veiem un anomenat camell i com que compleix la nostra definició diem que hem descobert quelcom. El primer contacte de l'ésser humà amb la realitat és també a partir de metàfores, encara que úniques i intuïtives, i per tant ja és una deformació de la realitat cada animal percep el món des d'una perspectiva diferent, A la Naturelaesa no hi ha conceptes sinó només una x que és inabastable i indefinible aquesta oposició entre individu i espècie, que faig per explicar, és antropomòrfica, aquesta oposició entre individu i espècie, que faig per explicar, és antropomòrfica Què és la veritat? Un gran conjunt dinàmic de metàfores, metonímies i antropormorfismes, en resum, una suma de relacions humanes que han estat adornades poèticament i retòricmaent i que, després d'un ús de molt de temps, un poble considera fermes, naturals i obligatòries; les veritats són il.lusions, ficcions de què s'ha oblidat que ho són., no hi ha percepcions "correctes", tendim a pensar que la nostra percepció és un reflex de l'objecte, com si fóra l'única imatge necessària. Interpretem qualsevol realitat des d'uns òrgans sensorials que ens en donen una perspectiva les suposades regularitats de la ciència són regularitats d'un tipus d'ésser, no les regularitats de les aus o dels cucs. La ciència és un allunyar-se de la realitat, crea tot un xarxa de relacions fictícies entre conceptes, creient que així trobem com funciona la natura, els dos volen dominar la vida. Però l'home racional és definiria per la precisió i la prudència, i la regularitat, característiques fruït d'ún ús repetit i constant dels conceptes, per a dominar la natura l'home intuïtiu: és com un nen que juga amb les intuïcions i els conceptes modelant-los a voluntat i creant d'aqeusta manera metàfores noves i personals. D'aquesta manera disfruta de la creació i viu amb més intensitat els seus sentiments, tant els de goig com els de sofriment. PEr això domina la vida: perquè la viu i la sent d'una manera molt més intensa que el previsor i cerebral home racional, el qual ha perdut la frescor el funcionar amb conceptes rígids i freds. L'home racional és com l'estoic que viu fingint i negant els seus sentiments i emocions i enganyant-se i sense sentir o bé la força de voluntat per lluitar en contra de les desgracies o bé la capacitat de sentir el patiment de tal manera que el facin cridar com ho fa l'home intuitiu., El concepte "fulla" és l'oblidar de forma arbitrària totes les diferències individuals, oblidant allò distintiu, i el concepte és una representació, com si en la Natura hi hagués quelcom separa que fos "la fulla", una espècie d'arquetip a partir del qual es fabriquen totes les fulles, però que cap n'és una bona còpia i què és la bondat? el mateix, a una sèrie d'accions les anomenem bones, oblidant totes les diferències, com si ha hagué alguna qualitat oculta anomenada "bona" A la Naturelaesa no hi ha conceptes sinó només una x que és inabastable i indefinible, cada animal percep el món des d'una perspectiva diferent no hi ha percepcions "correctes", tendim a pensar que la nostra percepció és un reflex de l'objecte, com si fóra l'única imatge necessària. Interpretem qualsevol realitat des d'uns òrgans sensorials que ens en donen una perspectiva, ara bé gràcies a l'art, l'ésser humà pot actuar com a senyor, lliure. L'ésser humà pot convertir-se en l'amo de les coses que construeix, i jugar amb els conceptes creant així l'obra d'art per a l'intel.lecte alliberat tots aquest edificis de conceptes només són joguines per a les seves obres d'art més atrevides. Distingeix: l'home racional de l'home intuïtiu. L'home racional és el científic, és la majoria d'ésser humans que en gran mesura actuem d'acord amb normes, lleis i conceptes convencionalment acceptats com a vàlids per a la nostra societat. Aquest home racional escaracteritza per l'ús de conceptes i regles sense qüestionar-se'n mai l'origen ni la validesa. Davant d'ell, lhome intuïtiu, l'artista, que fa ús de les seves intuïcions, i juga amb aquestes i juga i destrueix i transforma els cocneptes del quals l'home racional es mostrava tan orgullós., Sobre Veritat i Mentida en sentit extramoral som animals orgullosos, prepotents, ignorants i efímers que inventa "el coneixement", el llenguatge :per tal de subsistir, : és un mecanisme de supervivència i de dominació, com aquell qui és sord i acaba identificant el so amb la vibració de les cordes d'un instrument, i després jura que coneix el so. A nosaltres ens passa això amb tot: els arbres, la neu, els colors només en tenim metàfores, idees metafòriques, i no en coneixem res de les essències El concepte "fulla" és l'oblidar de forma arbitrària totes les diferències individuals, oblidant allò distintiu, i el concepte és una representació, com si en la Natura hi hagués quelcom separa que fos "la fulla", una espècie d'arquetip a partir del qual es fabriquen totes les fulles, però que cap n'és una bona còpia